Capítol 3

MÉS ENLLÀ DEL BOSC

Més enllà del bosc, després de molt caminar, van trobar una selva tropical plena d’animals i d’aigua. Hi havia animals de tot tipus: dents de sabre, serps, óssos, llangardaixos, dinosaures, zebres, girafes... No s’ho podien creure!!!

De sobte, van començar a escoltar uns sorolls que provenien d’un arbust no gaire llunyà d’on es trobaven. Va sortir un tigre molt gran amb unes dents molt afilades que els feia molta por.

–Corriol!!! Marxem d’aquí!! Aquest tigre ens vol atacar!!!!! –va exclamar la Gebre.

El tigre cada vegada es va anar apropant més, i més... Fins que va intentar saltar sobre d’ells, però just ells es van apartar.

–Gebre, jo crec que el tigre ens vol atacar perquè té sentiment d’inferioritat. Nosaltres som dos, i ell només un. Aquests animals els agrada dominar i tenir tot el poder.

–Potser tens raó, però jo vull marxar d’aquí, a mi això em fa molta por.

El Corriol no les tenia totes, i no volia marxar d’allà. Va decidir que li plantarien cara a aquest tigre.

–Gebre, l’intentaré espantar a veure si marxa. Si veiem que se’n va, llavors sí que marxarem perquè ja no sabré què més fer. D'acord?

–Val, Corriol, però vigila que no et facis mal!

Just quan el Corriol es va apropar va aparèixer una tribu i els va envoltar. Els dos es van espantar molt perquè mai havien vist aquella tribu, i no sabien què volien.

Aquella tribu, mitjançant senyals, els va fer entendre que estaven enfadats amb ells, i també amb el tigre. El Corriol i la Gebre no sabien què havien fet malament, i tampoc com escapar d’allà.

Després de preguntar diverses vegades què els passava, van entendre que estaven enfadats ja que es trobaven en el territori de la tribu. Així, doncs, la tribu es va apropar a la Gebre i el Corriol i els van agafar, dos pels peus i dos pels braços. Els van posar tots dos en una reixa.

–Corriol! Què estan fent? Vull que em deixin estar! Tinc molta por! –va exclamar la Gebre.

–Tranquil·la, tot anirà bé! –va dir en Corriol.

La tribu els va portar fins a un descampat, que tot just s'acabava. Però s'acabava de debò. Era un barranc des del qual no és veia què hi havia més enllà.

Després de suplicar-los que els deixessin anar, que no volien fer res dolent, la tribu els va acabar portant a la seva cova, on van veure que hi havia unes pintures rupestres on hi havia representada la situació que els havia passat a ells. No entenien res.

–Corriol! Mira aquestes pintures rupestres! Què creus que volen dir? –va preguntar tota intrigada la Gebre.

–Doncs, no ho sé, però justament és el mateix que ens ha passat... –va dir en Corriol.

L'endemà, després de passar tota la nit a la cova, morts de gana, ja no sabien què més dir ni què més fer per tal que els deixessin marxar.

–Gebre, tranquil·la. Ja veuràs com al final ens deixaran marxar. No hem fet res malament.

–Ja, Corriol, però fa dos dies que som aquí ja... Jo tinc molta gana i son i en aquesta reixa no puc dormir. A més, estic molt nerviosa. Jo vull sortir d'aquí! –va cridar la Gebre.

De sobte, van aparèixer dos tigres molt grans per l'entrada de la cova i dos membres de la tribu van començar a parlar molt espantats.

–Gebre, mira! Dos tigres! Sembla que volen atacar la tribu! –va cridar el Corriol, tot content.

–Vols dir? A veure si se'ns menjaran a nosaltres també... Jo vull arribar ja a casa nostra! –va dir mig plorant la Gebre.

Els tigres es van anar apropant cap als membres de la tribu i al final tots espantats van fugir de la cova. S'havien quedat sols. El Corriol, la Gebre i els dos tigres.

–El que ens faltava... Ja sols, sense ningú que ens pugui ajudar –va dir la Gebre.

Però no s'esperaven el que passaria.. Un dels tigres es va apropar cap on estaven ells i va començar a mossegar la reixa que els tenia retinguts. Però els envaïa el dubte de si ho feia perquè se'ls volia menjar o perquè els volia ajudar...

–Ajudaaaa! Ajudaaaa! –cridava la Gebre, desesperada.

–Gebre! No cridis! Que encara vindran més tigres i ho tindrem pitjor per escapar..., o potser vénen més membres de la tribu i no podrem fugir!

Quan el tigre va aconseguir fer un bon forat, els dos nens van veure que l'animal ferotge no els volia fer mal, només els volia ajudar.  No paraven de preguntar-se el perquè de tot això...

–Corriol, per què creus que el tigre ens vol ajudar?

–Doncs no en tinc ni idea... No sé qui pot estar darrere de tot això... –va dir el Corriol.

–Jo crec que sí... –va dir amb una veu molt fluixa la Gebre.